Els alumnes de batxillerat van anar a mirar uns documentals de no més de 20 minuts en els quals s'explicaven quatre històries diferents.
La primera història tracta a Polònia, una noia que volia cumplir el seu somni : ser ballarina de Ballet. A la noia polonesa la tractaven com bestiar : feien proves d'accés a la millor escola de ball del país. No la van acceptar però, tot i que no va cumplir el seu somni, no perd l'esperança de poder entrar-hi.
La segona història explica com un home americà feia el treball que no volien fer els policies : delimitar la frontera entre Mèxic i els EUA. El noi americà es troba a una noia mexicana intentant creuar la frontera, li diu que pari i ella intenta escapar. Què fa el noi? li dispara. Més tard quan la veu, li agafa el nadó que portava i se'l queda per cuidar-lo.
La tercera història, on una noia i un noi narren com havien sigut les seves vides com a esclaus al Sudan. La noia i el noi del sud del Sudan ara podran estudiar i tenir una vida millor, però qui esborra aquells horrorosos records?
I, finalment, la quarta història l'expliquen un parell de nois molt simpàtics que aprofundien en el tema de les festes a les fronteres entre l'Índia i el Pakistan.
Els dos nois creuen que en un futur podran formar part de la festa, siguent ells mateixos qui facin els honors de ballar a les portes de les fronteres, com feien els guàrdies.
La societat ens imposa límits per arribar als nostres desitjos o interessos. Amb molt d'esforç aquestes limitacions es poden superar, però en aquestes històries amb fronteres inventades, només podran superar-se lluitant moralment, mirant les coses bones de la vida sense perdre l'esperança en aconseguir tot el que es proposin.
