Noves paraules d'Agur
Ni amb aquest camp de tan perfecta escola,
ni amb mots apresos al més savi lèxic,
ni amb rares pauses o subtils silencis,
no esgotaràs tots els noms de la mort.
Només recorda
que es diu vell caminant i també mur,
i com jo que parlo, i com tu que escoltes.
Després, si així ho vols i t'agrada,
vist que la lluna encara
surt puntual de la fredor del mar
i el vent, albardà foll,
xiscla i s'escampa per les seques vinyes,
et serà lícit de sentir-te culte
i, a estones, qui sap si felicíssim.
Albardà : el "cant" que fa el vent.
Pertany al llibre El caminant i el mur. En aquest poema dirigit als lectors, Salvador Espriu expressa que el més important és el contingut de la poesia, no l'estil ni una mètrica a seguir. El tema principal és la mort i l'enyorança per la vida, on diu que a tothom li arribarà l'hora de morir però s'ha d'evitar pensar en ella, perquè només porta pesimisme a la nostra vida.
El més important, és que aquest poema és de l'any 56, a la posguerra. Salvador Espriu demostra la seva tristesa a ben bé totes les seves obres, però exceptuant aquesta que, tot i que inclou el tema de la mort, és molt optimista a l'hora de viure la vida.
[XLVI] (pertany al llibre La pell de brau)
A vegades és necessari i forçós
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un home sol:
recorda sempre això, Sepharad.
Fes que siguin segurs els ponts del diàleg
i mira de comprendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills.
Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
i l'aire passi com una estesa mà
suau i molt benigna damunt els amples camps.
Que Sepharad visqui eternament
en l'ordre i en la pau, en el treball,
en la difícil i merescuda
llibertat.
Sepharad : vol dir Espanya.
Benigna : que porta bona sort, coses bones.
El poema tracta sobre Espanya. Salvador Espriu fa una reflexió sobre l'època, expressant els seus ideals de com hauria de ser una societat exemplar (treballadora, en ordre, que hi regnés la pau) però és tot el contrari. Sobretot, destaca que la llibertat està per sobre de tot ; tothom hauria de ser lliure.
Està composat de versos blancs (mètrica regular i no té rima).
Homenatge a Salvador Espriu, a la Universitat de Barcelona.
Comentaris força justets. No parles de cap figura retòrica... No dius els anys de publicació dels poemes (després de la guerra civil, segur), cosa molt important en Espriu ja que ell no es va exiliar sinó que va patir l'anomenat "exili interior".
ResponElimina