Fronteres, o no.

La societat ens limita a l'hora de fer les coses o nosaltres posem els límits? Aquesta és una resposta que podem intentar respondre.

Els alumnes de batxillerat van anar a mirar uns documentals de no més de 20 minuts en els quals s'explicaven quatre històries diferents.

La primera història tracta a Polònia, una noia que volia cumplir el seu somni : ser ballarina de Ballet. A la noia polonesa la tractaven com bestiar : feien proves d'accés a la millor escola de ball del país. No la van acceptar però, tot i que no va cumplir el seu somni, no perd l'esperança de poder entrar-hi.

La segona història explica com un home americà feia el treball que no volien fer els policies : delimitar la frontera entre Mèxic i els EUA. El noi americà es troba a una noia mexicana intentant creuar la frontera, li diu que pari i ella intenta escapar. Què fa el noi? li dispara. Més tard quan la veu, li agafa el nadó que portava i se'l queda per cuidar-lo.

La tercera història, on una noia i un noi narren com havien sigut les seves vides com a esclaus al Sudan. La noia i el noi del sud del Sudan ara podran estudiar i tenir una vida millor, però qui esborra aquells horrorosos records?

I, finalment, la quarta història l'expliquen un parell de nois molt simpàtics que aprofundien en el tema de les festes a les fronteres entre l'Índia i el Pakistan.
Els dos nois creuen que en un futur podran formar part de la festa, siguent ells mateixos qui facin els honors de ballar a les portes de les fronteres, com feien els guàrdies.

La societat ens imposa límits per arribar als nostres desitjos o interessos. Amb molt d'esforç aquestes limitacions es poden superar, però en aquestes històries amb fronteres inventades, només podran superar-se lluitant moralment, mirant les coses bones de la vida sense perdre l'esperança en aconseguir tot el que es proposin.

Glog Salvador Espriu

http://cristiancordova.glogster.com/cristian-salvador-espriu/

Salvador Espriu

Salvador Espriu i Castelló va néixer a Sta Coloma de Farners, l'any 1913. Aquest poeta, dramaturg i gran novel·lista català va ser considerat renovador de la prosa catalana noucentista.

Noves paraules d'Agur

Ni amb aquest camp de tan perfecta escola,

ni amb mots apresos al més savi lèxic,

ni amb rares pauses o subtils silencis,

no esgotaràs tots els noms de la mort.

Només recorda

que es diu vell caminant i també mur,

i com jo que parlo, i com tu que escoltes.

Després, si així ho vols i t'agrada, 

vist que la lluna encara

surt puntual de la fredor del mar

i el vent, albardà foll,

xiscla i s'escampa per les seques vinyes,

et serà lícit de sentir-te culte

i, a estones, qui sap si felicíssim.

Albardà : el "cant" que fa el vent.

Pertany al llibre El caminant i el mur. En aquest poema dirigit als lectors, Salvador Espriu expressa que el més important és el contingut de la poesia, no l'estil ni una mètrica a seguir. El tema principal és la mort i l'enyorança per la vida, on diu que a tothom li arribarà l'hora de morir però s'ha d'evitar pensar en ella, perquè només porta pesimisme a la nostra vida.
El més important, és que aquest poema és de l'any 56, a la posguerra. Salvador Espriu demostra la seva tristesa a ben bé totes les seves obres, però exceptuant aquesta que, tot i que inclou el tema de la mort, és molt optimista a l'hora de viure la vida.

                                                             [XLVI]       (pertany al llibre La pell de brau)

A vegades és necessari i forçós

que un home mori per un poble,

però mai no ha de morir tot un poble

per un home sol:

recorda sempre això, Sepharad.

Fes que siguin segurs els ponts del diàleg

i mira de comprendre i estimar

les raons i les parles diverses dels teus fills.

Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats

i l'aire passi com una estesa mà

suau i molt benigna damunt els amples camps.

Que Sepharad visqui eternament

en l'ordre i en la pau, en el treball,

en la difícil i merescuda

llibertat.

Sepharad : vol dir Espanya.
Benigna : que porta bona sort, coses bones.

El poema tracta sobre Espanya. Salvador Espriu fa una reflexió sobre l'època, expressant els seus ideals de com hauria de ser una societat exemplar (treballadora, en ordre, que hi regnés la pau) però és tot el contrari. Sobretot, destaca que la llibertat està per sobre de tot ; tothom hauria de ser lliure.


Està composat de versos blancs (mètrica regular i no té rima).

 Homenatge a Salvador Espriu, a la Universitat de Barcelona.

Opinió personal El País de los estudiantes

El millor diari :
Hermanos D Elhuyar (2A), Logroño, La Rioja.
Està complet. El diari té títol (bona portada), bona presentació i totes les seccions completes. L'apartat que feia jo (esports) parla del dopatge, un tema molt interessant a destacar. Amb dues pàgines per secció, bones fotos i bona publicitat.
Per ser la primera vegada que es presenten, està tot molt ben estructurat.


El pitjor diari :
San Martín (1A), Santander, Cantabria
El diari només té una secció. A "Tu entorno" només he trobat 3 articles incomplets, fets amb molta pressa. Es veu que l'han abandonat a meitat de projecte sense arribar a presentar-ho. No té nom, no té portada, no té res.

Tetris (Corregit)

Resum :
Les matemàtiques són com el tetris : al principi es tapen forats, però com et descuidis pots originar una hecatombe a l'hora d'entendre-les.
 
De petit, Enrique Gracián va faltar a classes a causa d'un accident amb una porta. Dies més tard, al tornar a classes, el professor no va voler explicar-li el temari. Un noi del seu costat tampoc li va voler ensenyar l'apartat de la matèria (com resoldre fraccions) i a causa d'això es va sentir com la majoria de joves d'avui dia : amb un fracàs interior per perdre's al món de les matemàtiques.

Ara com a professor, ha impartit classes a batxillerat i a la Eso, però no s'ha atrevit a donar la base als nens petits perquè és el més difícil de les matemàtiques. És tan difícil com ensenyar a un nen petit a dividir.

Per això, les matemàtiques, amb una bona base, son fàcils perquè es ben bé impossible perdre's pel camí ; els forats estaran tapats.

Reflexió : 
Estic d'acord amb el que diu, perquè el resultat de no tenir una bona base porta directament al fracàs. Tot i que amb repàs es pot posar remei, no és el mateix si s'entenen les coses des de bon principi : tot és més fàcil.

Article 2

El cop d’Estat del 23-F

Viatge al passat fins al moment del cop

Tot començà amb l'operació militar del tinent Suárez Alonso que més tard desembocaria en un cop d'Estat que acabaria en un funest destí. Suárez va bloquejar tots els accessos a la zona del Congrés dels Diputats.

Sota el comandament d’Antonio Tejero Bustelo, van arribar 288 guàrdies civils a les portes del Congrés. Mentrestant, a l’interior, es va dur a terme la votació sobre si Leopoldo Calvo-Sotelo substituiria a Adolfo Suárez com a president del govern totalment aliena als fets que s’apropen.

Finalment, la votació es va veure interrompuda per la força i sota el crit de Tejero dient: “¡Todo el mundo al suelo!”.

 Aquesta ordre es va escoltar en tot l’hemicicle, acompanyada amb trets.

Al mateix temps, a València, Milans del Bosch va treure els tancs al carrer decretant un toc de queda però es va quedar sol, ja que ningú més va dur a terme cap mena d’acció semblant. A Madrid, els principals punts de transmissió van ser ocupats.

Les comunicacions amb el Congrés es van tallar durant hores arribant a la solució d’anomenar un govern provisional format pel Director de Seguretat de l’Estat, el Secretari i Subsecretaris. A l’interior, Tejero esperava l’aparició d’una autoritat militar que mai va arribar a aparèixer. Els trenta minuts que va anunciar l’impulsor del cop es van allargar en hores de tensió, on molts polítics i alts càrrecs al igual que moltes famílies, pensaven en la manera de fugir del país en cas d’emergència.

Finalment, Juan Carles Borbó va intervenir a la 1:14 de la matinada desacreditant l’actuació militar contra el Congrés van provocar el fracàs total del Cop d’Estat.

El 24/02/1981, els segrestadors es van rendir donant per finalitzat un dels capítols més tensos de la historia de la Espanya democràtica.

Article 1 El món del culturisme

El món del culturisme
Suplements “especials” : valen la pena?

Al món del culturisme poden haver-hi diferents maneres de progressar. A més a més de les
maneres legals, en aquest article parlarem una substància no legal que juga un paper força
important com a opció entre l’ètica, a veure si val la pena o no optar-ne per aquest tractament. El Winstrol és un anabòlic potent de nom popular al món del culturisme i famós pels seus grans resultats. És un esteroide que es pot prendre per pastilles o injectable.

Els seus efectes positius són ràpids i eficaços: creix la massa muscular; músculs més tonificats i definits. Però, en canvi, els seus efectes secundaris negatius són severs, com acne en grans quantitats, hipertensió, agressivitat, malalties cardiovasculars, insomni, càncer, impotència sexual, creixement de pròstata, ...
És tan famós per la seva increïble qualitat i preu, que a més a més la persona involucrada no s’informa sobre els efectes negatius, només en els positius. Tota la gent que pren això, segurament acabarà patint més d’un d’aquests efectes. Si deixes de prendre aquesta substància, el cos demana més i acabes vivint d’això, com una droga més.

Per això, és important informar-se davant abans de prendre qualsevol suplement sense prou informació. Val més confiar en aliments naturals com batuts o altres suplements naturals recomanats per especialistes que permetin resultats a l’hora d’unir el treball físic amb l’alimentació.

Una via ràpida i ineficaç a la llarga, com és el camí dels esteroides i drogues inapropiades, porta més complicacions per la salut que no pas per millorar-la.