dimarts, 31 de maig del 2011

dimarts, 17 de maig del 2011

Salvador Espriu

Salvador Espriu i Castelló va néixer a Sta Coloma de Farners, l'any 1913. Aquest poeta, dramaturg i gran novel·lista català va ser considerat renovador de la prosa catalana noucentista.


Noves paraules d'Agur


Ni amb aquest camp de tan perfecta escola,
ni amb mots apresos al més savi lèxic,
ni amb rares pauses o subtils silencis,
no esgotaràs tots els noms de la mort.
Només recorda
que es diu vell caminant i també mur,
i com jo que parlo, i com tu que escoltes.
Després, si així ho vols i t'agrada, 
vist que la lluna encara
surt puntual de la fredor del mar
i el vent, albardà foll,
xiscla i s'escampa per les seques vinyes,
et serà lícit de sentir-te culte
i, a estones, qui sap si felicíssim.


Albardà : el "cant" que fa el vent.

Pertany al llibre El caminant i el mur. En aquest poema dirigit als lectors, Salvador Espriu expressa que el més important és el contingut de la poesia, no l'estil ni una mètrica a seguir. El tema principal és la mort i l'enyorança per la vida, on diu que a tothom li arribarà l'hora de morir però s'ha d'evitar pensar en ella, perquè només porta pesimisme a la nostra vida.
El més important, és que aquest poema és de l'any 56, a la posguerra. Salvador Espriu demostra la seva tristesa a ben bé totes les seves obres, però exceptuant aquesta que, tot i que inclou el tema de la mort, és molt optimista a l'hora de viure la vida.



                                                             [XLVI]       (pertany al llibre La pell de brau)

A vegades és necessari i forçós
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un home sol:
recorda sempre això, Sepharad.
Fes que siguin segurs els ponts del diàleg
i mira de comprendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills.
Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
i l'aire passi com una estesa mà
suau i molt benigna damunt els amples camps.
Que Sepharad visqui eternament
en l'ordre i en la pau, en el treball,
en la difícil i merescuda
llibertat.

Sepharad : vol dir Espanya.
Benigna : que porta bona sort, coses bones.

El poema tracta sobre Espanya. Salvador Espriu fa una reflexió sobre l'època, expressant els seus ideals de com hauria de ser una societat exemplar (treballadora, en ordre, que hi regnés la pau) però és tot el contrari. Sobretot, destaca que la llibertat està per sobre de tot ; tothom hauria de ser lliure.


Està composat de versos blancs (mètrica regular i no té rima).





 Homenatge a Salvador Espriu, a la Universitat de Barcelona.

dimarts, 3 de maig del 2011

Opinió personal El País de los estudiantes

El millor diari :
Hermanos D Elhuyar (2A), Logroño, La Rioja.
Està complet. El diari té títol (bona portada), bona presentació i totes les seccions completes. L'apartat que feia jo (esports) parla del dopatge, un tema molt interessant a destacar. Amb dues pàgines per secció, bones fotos i bona publicitat.
Per ser la primera vegada que es presenten, està tot molt ben estructurat.


El pitjor diari :
San Martín (1A), Santander, Cantabria
El diari només té una secció. A "Tu entorno" només he trobat 3 articles incomplets, fets amb molta pressa. Es veu que l'han abandonat a meitat de projecte sense arribar a presentar-ho. No té nom, no té portada, no té res.

dimarts, 26 d’abril del 2011

Tetris (Corregit)

Resum :
Les matemàtiques són com el tetris : al principi es tapen forats, però com et descuidis pots originar una hecatombe a l'hora d'entendre-les.
 
De petit, Enrique Gracián va faltar a classes a causa d'un accident amb una porta. Dies més tard, al tornar a classes, el professor no va voler explicar-li el temari. Un noi del seu costat tampoc li va voler ensenyar l'apartat de la matèria (com resoldre fraccions) i a causa d'això es va sentir com la majoria de joves d'avui dia : amb un fracàs interior per perdre's al món de les matemàtiques.

Ara com a professor, ha impartit classes a batxillerat i a la Eso, però no s'ha atrevit a donar la base als nens petits perquè és el més difícil de les matemàtiques. És tan difícil com ensenyar a un nen petit a dividir.

Per això, les matemàtiques, amb una bona base, son fàcils perquè es ben bé impossible perdre's pel camí ; els forats estaran tapats.

Reflexió : 
Estic d'acord amb el que diu, perquè el resultat de no tenir una bona base porta directament al fracàs. Tot i que amb repàs es pot posar remei, no és el mateix si s'entenen les coses des de bon principi : tot és més fàcil.

dimarts, 12 d’abril del 2011

Article 2


El cop d’Estat del 23-F
Viatge al passat fins al moment del cop



Tot començà amb l'operació militar del tinent Suárez Alonso que més tard desembocaria en un cop d'Estat que acabaria en un funest destí. Suárez va bloquejar tots els accessos a la zona del Congrés dels Diputats.
Sota el comandament d’Antonio Tejero Bustelo, van arribar 288 guàrdies civils a les portes del Congrés. Mentrestant, a l’interior, es va dur a terme la votació sobre si Leopoldo Calvo-Sotelo substituiria a Adolfo Suárez com a president del govern totalment aliena als fets que s’apropen.
Finalment, la votació es va veure interrompuda per la força i sota el crit de Tejero dient: “¡Todo el mundo al suelo!”.
 Aquesta ordre es va escoltar en tot l’hemicicle, acompanyada amb trets.

Al mateix temps, a València, Milans del Bosch va treure els tancs al carrer decretant un toc de queda però es va quedar sol, ja que ningú més va dur a terme cap mena d’acció semblant. A Madrid, els principals punts de transmissió van ser ocupats.

Les comunicacions amb el Congrés es van tallar durant hores arribant a la solució d’anomenar un govern provisional format pel Director de Seguretat de l’Estat, el Secretari i Subsecretaris. A l’interior, Tejero esperava l’aparició d’una autoritat militar que mai va arribar a aparèixer. Els trenta minuts que va anunciar l’impulsor del cop es van allargar en hores de tensió, on molts polítics i alts càrrecs al igual que moltes famílies, pensaven en la manera de fugir del país en cas d’emergència.

Finalment, Juan Carles Borbó va intervenir a la 1:14 de la matinada desacreditant l’actuació militar contra el Congrés van provocar el fracàs total del Cop d’Estat.

El 24/02/1981, els segrestadors es van rendir donant per finalitzat un dels capítols més tensos de la historia de la Espanya democràtica.

dilluns, 11 d’abril del 2011

Article 1 El món del culturisme

El món del culturisme
Suplements “especials” : valen la pena?



Al món del culturisme poden haver-hi diferents maneres de progressar. A més a més de les
maneres legals, en aquest article parlarem una substància no legal que juga un paper força
important com a opció entre l’ètica, a veure si val la pena o no optar-ne per aquest tractament. El Winstrol és un anabòlic potent de nom popular al món del culturisme i famós pels seus grans resultats. És un esteroide que es pot prendre per pastilles o injectable.

Els seus efectes positius són ràpids i eficaços: creix la massa muscular; músculs més tonificats i definits. Però, en canvi, els seus efectes secundaris negatius són severs, com acne en grans quantitats, hipertensió, agressivitat, malalties cardiovasculars, insomni, càncer, impotència sexual, creixement de pròstata, ...
És tan famós per la seva increïble qualitat i preu, que a més a més la persona involucrada no s’informa sobre els efectes negatius, només en els positius. Tota la gent que pren això, segurament acabarà patint més d’un d’aquests efectes. Si deixes de prendre aquesta substància, el cos demana més i acabes vivint d’això, com una droga més.

Per això, és important informar-se davant abans de prendre qualsevol suplement sense prou informació. Val més confiar en aliments naturals com batuts o altres suplements naturals recomanats per especialistes que permetin resultats a l’hora d’unir el treball físic amb l’alimentació.

Una via ràpida i ineficaç a la llarga, com és el camí dels esteroides i drogues inapropiades, porta més complicacions per la salut que no pas per millorar-la.

dimarts, 15 de març del 2011

Preguntes ""El golpe del 23-F se tiene que conocer en los colegios" (p.16)

1. Senyala qui és el protagonista de la noticia i quina és la seva ocupació. Descriu-lo segons la fotografia. D'on s'ha tret la imatge?
El protagonista de la noticia és Ignacio Salazar-Simpson, productor de cinema.
Home corpulent amb els cabells castanys. Porta ulleres.
La foto és del congrés de diputats, a Madrid.

2. Indica quin element de la pel·lícula The Queen va portar al protagonista de la entrevista a plantejar-se filmar la història del "Golpe de Estado del 23-F español".
Rigor, objectivitat i distància.

3.Quines característiques s'han intentat reflexar en ella?
S'ha intentat reflexar l'inici de la democràcia, prèviament havent acabat la transició.

4. Escriu quines dades es donen sobre la pel·lícula. On es va filmar?
Es va filmar a Casa Manolo, l'hemicicle i al pati de palau.

5. Busca quin període de temps reflexa la pel·lícula i quins moments marquen el principi i el final de la mateixa.
Reflexa les 18 hores que transcorren entre l'arribada del tinent coronel Tejero al Congrés i la seva sortida.

6. En quines fonts s'ha basat el protagonista per descriure els fets?
Documents, llibres, imatges i entrevistes.

7. Quants anys tenia quan va passar el 23-F i com ho varen viure ell i la seva familia?
Tenia 13 anys. La gent adulta discutia sobre què podia passar si el cop d'estat tenia èxit mentre que els nens petits només intuien que alguna cosa passava.

8. Valora per què es diu que "el golpe del 23-F se tiene que conocer en los colegios".
Es diu això perquè la majoria de gent (sobretot gent jove, 20 anys) no sap el que podria haber passat amb Espanya si el cop d'estat del 23-F hagués sortit amb èxit.

9. En l'entrevista es parla d'Antonio Tejero i de Jaime Milans del Bosch. Busca informació sobre el que va passar amb ells després del "golpe de estado del 23-F".
A Antonio tejero el van comdemnar a 30 anys de presó i el van expulsar de l'exèrcit. A la seva estadia a la presó, va aficionar-se per la pintura. Encara està viu dedicant-se a la seva família i afició.
Jaime Milans també va ser jutjat i comdemnat a 30 anys de presó. També el van expulsar de l'exèrcit per haver estat implicat. Va morir l'any 1997.

10. Què diu Elvira Lindo sobre les formes d'afrontar l'enfermetat i quina tesi sosté en relació a això?
Diu que s'ha d'afrontar amb un gran somriure. La tesi és que per mitjà d'estudis s'està demostrant que la felicitat porta un benefici per a la salut.

11. Indica quin personatge polític s'ha enfrontat recentment al càncer.
Esperanza Aguirre.

12- Quina és la millor forma d'enfrontar-se a una enfermetat?
Amb perseverància, l'ajut dels teus familiars i no tancant-se en un mateix. És una bona manera de que surti tot amb optimisme.